11 d'Octubre del 2008 - 17 de Desembre del 2008
Xina, un altre cop el pais on anavem se'ns feia gros. Va coincidir que feia un parell de mesos que s'havien acabat els Jocs Olimpics, i els requisits per obtenir el visat eren mes complicats, pero fent mans i manigues ens el van donar per 30 dies i llavors un cop a dins, a nosaltres, fer les extensions de visat ens van ser senzilles.
I recoi amb el pais, es tan gran que a cada cantonada pots gaudir d'un mon diferent. De les no se quantes provincies, de moment, n'hem visitat un parell: Sichuan i Yunnan. S'assemblen igual que un all a una ceba.
El primer contacte amb els Xinos no va ser pas en cap d'aquests dos llocs sino a la seva capital, on vam tenir la sort d'estar-hi una setmaneta per fer les visites de rigor, passada aquesta setmana ja vam baixar cap a Chengdu i d'aqui cap a les muntanyes de Sichuan on pel fred i l'alçada se'ns va fer una mica dur de pedalar, ara be, la gent que vam coneixer en aquesta zona eren Tibetans, meravellosos, que et saludaven a tota hora amb un Taji delek. D'aqui dalt, i travessant alguna ciutat força turistica, vam arribar al Sud de Yunnan, concretament a la regio de Xishuangbanna on sortint una mica de la carretera principal i complicant-nos la vida per carreterotes vam poder coneixer diferents grups etnics, no en tenim ni idea dels noms pero uns anaven amb davantals blaus, els altres amb mocadors al cap a quadres, d'altres amb un barret triangular fet com de xinxetes... molt enriquidor!
El fet d'haver de passar de dormir de tenda com feiem a Mongolia a hotelets va ser tremendo, ens costava molt trobar l'hostal economic on ens poguessim allotjar, i a sobre, haver d'emplenar papers i ensenyar el passaport cada vegada es feia molt carregos. Els preus dels allotjaments eren raonables pero el que no s'entenia era l'estat en que moltes vegades et trobaves l'habitacio d'alguns hotels amb cara i ulls: la pica sense sifon, el labavo brut, els llençols que a saber els dies que feia que no els havien canviat... mare meva! Ara que, tot lo que tenien de dolent per aquesta banda ho tenien de bo amb el menjar. Arribaves a la cantina i et feien entrar de pet a la cuina perque triessis que volies per menjar, i res, amb menys de 10 minuts ja ho tenies al plat, i n'estava de bo! Quina ma esquerra que tenen els punyeteros a la cuina!!
I recoi amb el pais, es tan gran que a cada cantonada pots gaudir d'un mon diferent. De les no se quantes provincies, de moment, n'hem visitat un parell: Sichuan i Yunnan. S'assemblen igual que un all a una ceba.
El primer contacte amb els Xinos no va ser pas en cap d'aquests dos llocs sino a la seva capital, on vam tenir la sort d'estar-hi una setmaneta per fer les visites de rigor, passada aquesta setmana ja vam baixar cap a Chengdu i d'aqui cap a les muntanyes de Sichuan on pel fred i l'alçada se'ns va fer una mica dur de pedalar, ara be, la gent que vam coneixer en aquesta zona eren Tibetans, meravellosos, que et saludaven a tota hora amb un Taji delek. D'aqui dalt, i travessant alguna ciutat força turistica, vam arribar al Sud de Yunnan, concretament a la regio de Xishuangbanna on sortint una mica de la carretera principal i complicant-nos la vida per carreterotes vam poder coneixer diferents grups etnics, no en tenim ni idea dels noms pero uns anaven amb davantals blaus, els altres amb mocadors al cap a quadres, d'altres amb un barret triangular fet com de xinxetes... molt enriquidor!
El fet d'haver de passar de dormir de tenda com feiem a Mongolia a hotelets va ser tremendo, ens costava molt trobar l'hostal economic on ens poguessim allotjar, i a sobre, haver d'emplenar papers i ensenyar el passaport cada vegada es feia molt carregos. Els preus dels allotjaments eren raonables pero el que no s'entenia era l'estat en que moltes vegades et trobaves l'habitacio d'alguns hotels amb cara i ulls: la pica sense sifon, el labavo brut, els llençols que a saber els dies que feia que no els havien canviat... mare meva! Ara que, tot lo que tenien de dolent per aquesta banda ho tenien de bo amb el menjar. Arribaves a la cantina i et feien entrar de pet a la cuina perque triessis que volies per menjar, i res, amb menys de 10 minuts ja ho tenies al plat, i n'estava de bo! Quina ma esquerra que tenen els punyeteros a la cuina!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
